The Times They Are A-Changin'

Es asombroso como la política (cuya piedra angular debería ser la sociedad) sigue en un estado de metamorfosis cíclico y pesado. Pero, lo que realmente asusta es como los pilares bajo los que se sostentan las leyes son arrasados por los dictadores modernos. Las reglas fueron creadas para gastar tinta y mojar papel, pues los nuevos colonizadores del mundo hacen lo que les da realmente la gana. Distraer al gallinero, decían Ignacio Ramonet y Noam Chomsky. Agudizemos mi objetivo.

¿Qué sentido tienen las siguientes palabras Liberté, égalité, fraternité?

Están vacías. Y el señor Sarkozy es el encargado de arrasar con los derechos de los ciudadanos, a no ser que sean de sangre pura. Y la ha hecho tan gorda que hasta la ONU y el Vaticano se han quejado. Ahora les toca a los gitanos, pero ¿Quienes serán los siguientes? 

A continuación se encuentra un reportaje sobre el colectivo gitano que hice para una asignatura de la carrera / Siguiente etiqueta

Like Eating Glass

Siempre queremos buscar la razón de todo. Anhelamos hasta tal punto una respuesta que acabamos metidos en un laberinto sin salida, cada vez más oscuro, cada vez más distante de la vida real. Hasta que topamos con los recuerdos y nos quedamos pasmados, colgados del momento, como helados, sin poder continuar. Si nos movemos, rompemos el hielo y acabamos con toda la capa de momentos y deseos comprimidos. Si en cambio, no hacemos nada, nos deshacemos de ella gota a gota, mililitro a mililitro, teniendo la sensación de estar siempre húmedos, mojados de recuerdos, de historias, de fotogramos distorsionados en nuestra mente.

Y cuando te quedas así, ¿como reaccionar? Plantarle cara al recuerdo, romperlo y seguir andando o dejar que te atrape y poco a poco, muy lentamente, vaya deshaciendóse.... a la par que sigue mojándote? Soy de las perosnas que opta por romper con aquello que te impide continuar tu camino, un sendero sin más refugio que el azar.

Lo que me queda es, ante todo, el libre acceso a las profundidades del ser, reconocido y deseado, este llamamiento a lo irracional, a la oscuridad, a todos los impulsos que vienen de nuestro YO profundo. Llamamiento que sonaba por primera vez con tal fuerza, con tal vigor, en medio de una singular insolencia, de una afición al juego, de una decidida perseverancia en el combate contra todo lo que nos parecía nefasto. De nada de esto he renegado yo.

Autobiografia. Luis Buñuel.

Más feliz que un regaliz

-¿Por qué no te miras esta tarde un nuevo móbil? Éste no te funciona...
-Vale
-Espera, que miramos que tiendas hay y sino lo miras en barna, que hay más...
-Vale
-Estas chanclas las tiras, esta tarde te miras otras.
-Vale.
-Para ti todo es una montaña, no eres feliz.
-Vale.
-Solo quiero que seas feliz.
-Soy así, asúmelo.


Y me he quedado pensando, ¿será verdad? ¿No soy feliz? Sí que lo soy, pero a mi manera. Pero, ante todo, siempre hay que dejar claro que la felicidad es una utopía y producto de nuestra sociedad, como muchas otras cosas (el amor, la muerte, el éxito, lo normal, lo raro...)

Entonces, ¿Alguien me podría definir que es la felicidad? ¿Por qué explotan combustiones extrañas en nuestro interior sin más? Según Sigmund Freud, el móvil que impulsa al hombre a actuar, el acicate de toda actividad psíquica es la búsqueda de la felicidad, que tiene una doble dirección: por un lado, el hombre trata de procurarse intensas sensaciones de placer; por otro lado, evita en la medida de lo posible el dolor. El logro de este objetivo (la máxima sensación placentera durante el máximo tiempo) se ve impedido por su propia constitución, que le impide alcanzar un estado de felicidad continua (entendiendo por felicidad la satisfacción de necesidades acumuladas, satisfacción que sólo puede ser puntual), y por tres fuentes de sufrimiento: la debilidad de su propio cuerpo, la resistencia del mundo natural y sus relaciones con los demás. Pero aunque el motor de su acción sea el logro de placer ilimitado, la gran facilidad que, dados los factores anteriores, tiene el hombre para sufrir, su acción se va a orientar más bien a evitar el dolor que a conseguir placeres.

Bien, entonces, si siempre estás a cavallo entre "estar feliz" y "estar triste" es porque estás construyendo contínuamente una coraza que te proteja de todos los desengaños y peligros que puedan psicológicamente dispararte, aquellos que puedan clavarte un millón de sutiles agujas en tu "corazón" o directamente en tu mente y paulativamente vayas desagrándote.... (es decir, recordando los momentos buenos y echándolos de tu vida). O sea, que tratas de vacunarte para no sufrir.

Si, muy bien y ¿ahora qué? Sabemos que nos defendemos contínuamente de lo que pueda llegar a ocurrir, pero cuando te lanzas a un pozo sin fondo (es decir, cuando aceptas estar "enamorado"), ¿cómo sabes cuándo eres feliz y no lo eres?, no existe una escala cromática que calibre tu nivel de felicidad e igualmente, no hay una medida universal que sirva para todos los seres humanos. La felicidad es algo que fluye, que está a nuestro alrededor, pero que cuesta palparla, más que nada, porque no sabes cuando la tienes entre manos o simplemente, te envuelve o está a millas de distancia.

Así que, hacer una taxonomía clara entre lo que es sentirse feliz o infeliz es un trabajo vastamente difícil. Porque el mismo sentimiento no es compartido de la misma forma por doquier: tú puedes ser feliz en tu casas, engullendo buenas películas, mientras podrías estar en la playa o por ahí. Cada uno se construye su tiempo y con él su felicidad. Siempre lo he visto así y creo que es así, quizás yo no sea el prototipo ideal para decir esto, pues me cuesta a veces "mostrar mi felicidad", pero ésto no deja de ser el pez que se muerde la cola. 

Es tan simple y tan abstracto como decir "Más feliz que un regaliz", una frase simpática, pero vacía de sentido, solo es apacible y graciosa porque ambos sustantivos (feliz/regaliz) son palabras agudas y con una rima consonante: liz, la propia frase te lo dice: la felicidad es tan simple como un regaliz, te la comes, es dulce, pero se acaba, así que más vale no darle más vueltas al asunto y simplemente SENTIR. Es lo único que debemos hacer, lo demás, viene solo.

Suena : "A Movement Between these Two" (Hola a Todo el Mundo)

ACTO SEGUNDO

Una vez utilizado el blog como proveta para trabajos universitarios, viene lo de verdad. Lo bueno, bonito y barato. Ajá. A continuación encontrarás fragmentos con los que deleitar tus colmenas de segundos malgastados, tórridos y empapados de sudor.

Pluralidad. Respeto. Democracia. Los tres han sido arañados. No hace falta decir más.

ARXIU SONOR

A continuació es troba l'enllaç a l'arxiu sonor on es troben les conclusions i propostes del treball, fetes per Marta Alemany i Gemma Cuartielles.

http://www.goear.com/listen/1e35a2a/pr%C3%83%C2%A0ctica-del-treball-te%C3%83%C2%B2ric-1-

SOLUCIÓ QUARTA PREGUNTA

4) Les microestructures aplicades s’adeqüen a la percepció sonora? Justifiqueu la resposta.

La microestructura fa referència a l’estructura interna del text, és a dir, a que hi hagi una concordança entre les paraules que componen una frase i una coherent relació entre les diferents oracions que composen un mateix text. (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/51). Aleshores, la necessitat de construir textos redundants genera una recerca de diverses paraules que facin referència a la mateixa dada o idea. A més a més, en la redacció radiofònic és més eficaç establir unes relacions semàntiques directes entre les oracions que no pas mitjançant una conjunció.

Per a que un text s’adeqüi a la percepció sonora ha d’haver estat escrit per a ser escoltat. La majoria de frases que es troben en textos radiofònics són bimembres, és a dir, aquelles que estableixen una relació entre subjecte i predicat, (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/59); així com la majoria són enunciatives i fins i tot interrogatives. Amb el mateix objectiu de facilitar la comprensió i descodificació, és molt important ordenar els components de l’oració de manera lògica. L’estructura més aconsellable és, doncs la formada per un subjecte, un verb i uns complements – directe, indirecte, circumstancial- , (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/59).

TEXT 1

La microestructura d’aquest text publicitari no és del tot adequada per la seva percepció sonora, donat que no hi ha una bona descripció – és difícil crear imatges visuals amb el simple text – i la composició d’alguna frase no és correcta per al mitjà radiofònic. Per exemple, una alternativa podria ser:

El regne animal arriba a la Vanguardia amb National Geogràfic. La millor enciclopèdia del món et porta lleons, girafes, elefants... per a que tota la teva família conegui i estimi els animals. Com pots aconseguir els 21 volums i els 20 DVD amb les imatges més espectaculars? Molt fàcil: aquest diumenge 5 es fa la primera entrega per només 50 cèntims amb la Vanguardia. Gaudeix-la!

TEXT 4

En aquest text, la microestructura si que s’adequa a la percepció sonora, tot i que conté errors. És adequada ja que s’utilitzen majoritàriament frases simples i compostes (coordinades o juxtaposades) i combina frases curtes amb frases més llargues. No hi ha passives, la majoria són verbs en present o futur. No obstant, la redundància no és la correcta i la composició sintàctica tampoc, per tant, trobem diversos elements que causen que sigui un text amb dificultats per a ser locutat.

Per exemple al primer paràgraf: Avui s’acaben les classes a les escoles. Avui milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa, de manera que de seguida la previsió del temps que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de setmana, el del Diumenge de Rams.

En aquestes primes frases es repeteix el mot "avui", repercutint en l'estètica sonora de la locució. Normalment, les notícies o les entradetes no comencen amb un adverbi de temps, sinó amb una estructura lineal, perquè per tal de poder facilitar la descodificació és imprescindible ordenar els components de la frase de manera lògica. L’estructura més aconsellable és doncs la de subjecte, verb i complements (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/59). A més a més, enllaça dues frases que podrien anar separades i hi ha algun error sintàctic. Es cert que la redundància és un element fonamental que ha de formar part dels textos radiofònics, però en aquest cas no es necessari repetir el mot amb tanta immediatesa. Durant tot el noticiari utilitza expressions col·loquials (gent que belluga, per allò dels silencis, enfilat, el barril del petroli està tan car, Alonso ha fet tretzè), un aspecte que denota poca professionalitat. actualment la ràdio ha experimentat un canvi de tendència pel que fa al seu llenguatge, i ara s'utilitza un llenguatge més pròxim i familiar per tal de captar l'atenció de l'oient. Això pot provocar confondre la proximitat amb la vulgaritat.

També és al principi del text quan anuncia que es parlarà del temps, però en cap moment arriba la informació pertinent a aquest aspecte, i canvia radicalment de tema, un tipus d'error que també el comet quan parla sobre Carod Rovira. Un altre error relacionat amb l’el·lipsi d'elements la comet quan es refereix a l’exvicepresident d'economia Solves, quan no explicita quin tipus de vicepresidència està ostentant. En certs moments no utilitza connectors per poder enllaçar oracions del mateix tema o fins i tot per anunciar un nou espai (els esports). Comença la secció d’esports amb un altre titular en el qual només es sap que es parla d'un sorteig però no què es sorteja, ni es pot endevinar en cap cas que es tracta del sorteig de Champions. Una proposta per introduir aquesta nova secció podria ser: a continuació els esports, parlem d'esports, etcètera, per facilitar la comprensió a l'audiència. Està, per tant, parlant entre línies, i en el medi radiofònic la claredat és una de les característiques més importants, com ja s'ha explicat. Finalment, lliga el tema del sorteig amb la Fórmula 1 sense cap connector, de manera que tot plegat indueix a la confusió.

Una alternativa al primer paràgraf:

Les classes a les escoles s’acaben avui i milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa. Seguidament parlarem de la previsió del temps, molt important pels que pensen passar uns dies fora, i començarem per aquest proper Diumenge de Rams.

En el primer cas, s’han menjat verbs, part vertebral de la comunicació, que fan falta per a comprendre el que s’està dient, per exemple quan hi ha tanta gent que belluga.

TEXT 5

Aquest text no està preparat per a la locució, per tant, la seva microestructura no s’adequa a la percepció sonora. Per exemple, si la redacció fos més simple i més directa es podria aconseguir narrar una biografia de forma amena pel mitjà radiofònic.

Per exemple, les dues primeres frases del text són:

L’últim cop que el van veure viu va ser el 16 de juny del 1937. Andreu Nin tenia 45 anys.

Alternativa per a la locució, manté l’estructura lineal de subjecte, verb i complements i a més introdueix el personatge amb el càrrec.

Un dels personatges del marxisme revolucionari més importants d’Espanya, Andreu Nin, va morir amb 45 anys el 16 de juny de 1937.

TEXT 6

La microestructura d’aquest text és prou apropiada per la locució. La majoria de frases són coordinades o juxtaposades, es fa un considerable incís al referent, cosa que no fa perdre l’atenció. Els tres blocs comencem amb el subjecte, seguits del verb i dels complements, per tant, mantenint l’estructura lineal. No obstant, les frases haurien de ser més breus, d’entre 18-30 paraules, ja que les frases curtes afavoreixen el procés de descodificació, per què no agrupa masses dades. Al mateix temps beneficien la locució (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/62).

SOLUCIÓ TERCERA PREGUNTA

3) Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual, presenten macroestructures adequades? Justifiqueu la resposta.

Entenem per macroestructura la connexió i coherència semàntica global d'un text, que es forma de tres parts generalment: principi, desenvolupament i final. En el medi radiofònic però, pot mancar una d'aquestes parts a causa de la limitada extensió temporal que acostumen a tenir els textos en aquest mitjà de comunicació. Però, com es possible aconseguir que els elements concordin entre sí? Una macroestructura solida es pot aconseguir fent una acurada selecció d'idees i desestimant els aspectes que siguin prescindibles. Aquest és un dels processos més complicats i importants pel que fa a l'elaboració d'un text radiofònic, ja que s'han de combinar elements actuals amb elements pròxims a l'oient, i això pot ocasionar que l'atenció d'aquest es desviï cap a qüestions que no tenen per que ser rellevants, tenint en compte que allò més actual no sempre és allò més important (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/38). Aquesta selecció facilitarà l'organització d'elements a desenvolupar en el text, la qual ha de respectar un ordre lògic. A més a més, és convenient utilitzar una estructura adequada per tal de facilitar la comprensió al receptor, i alhora poder provocar un augment de l'atenció d'aquest.

Es poden presentar diversos tipus de macroestructura segons la seva organització: d’ordre progressiu o d’ordre anticipatiu. El contingut d'aquestes macroestructures es podrà presentar de tres maneres diverses, segons la importància de cada element: explícitament, amb redundància o de manera implícita, sent la redundància una eina important per poder facilitar l'interés i la comprensió del receptor en el tema. Cal destacar que, a diferència de la premsa escrita, en ràdio no s'ha de seguir un ordre decreixent o de piràmide invertida (ordenar la informació de més a menys important), ja que això suposaria una disminució de l'atenció de l'oient.

No s’ha d’oblidar que delimitar uns objectius previs -informar, opinar, persuadir...- per a la formació del missatge radiofònic és una eina que ajuda a generar noves idees, i incidirà d'aquesta manera en l’estructura final del text. A més, la macroestructura s’ha d’adaptar al temps (ja que aquest marca la longitud, la extensió “x” de cada obra).

TEXT 1

El text present pertany a la tipologia de textos publicitaris, els quals trenen com a objectiu persuadir, influir i informar a l'oient. En aquests tipus de texts la creativitat resulta la característica més rellevant, per tant es pertinent innovar i ser original i incideix de manera important pel que fa a la macroestructura d'aquests texts. Els anunciants utilitzen diverses tècniques per tal de captar l'atenció del públic- ús de frases interrogatives al principi de l'anunci- , i això fa que el format estructural no sempre coincideix amb el model conegut com a principi, nus i desenllaç.

En aquest cas, ens trobem vers un text que primerament presenta el producte el qual vol vendre, després explica a qui pot anar destinat -família- i la seva funció -conèixer i estimar els animals- , i finalment aporta detalls que complementen la descripció del producte, com de quin tipus és -enciclopèdia escrita i DVD- , la data de venta i el preu. D'aquesta manera, aconsegueix apropar-se a una macroestructura dels blocs temàtics habitual en els text publicitaris: allò anunciat -enciclopèdia National Geographic-, llurs característiques i reforç argumental -la millor obra del món, les imatges més espectaculars, per només 50 cèntims- . Es tracta a més a més, d'un text que pretén persuadir al públic, utilitzant tècniques per establir una relació de proximitat i familiaritat amb l'oient -per a tota la família- .

Resulta important destacar que aquest tipus de text, tot i ser adequat per al medi radiofònic, tindria més repercussió en el medi televisiu, ja que amb un suport gràfic (imatges del contingut de l'enciclopèdia...) l'impacte i la persuasió que es crea vers l'espectador és superior. Així doncs, a l'hora de ser locutat es pot valer d'un suport sonor que acompanyi el missatge paral·lelament, per contrarestar al suport gràfic del qual disposa la televisió, encara que segurament no causarà la mateixa eficàcia.

TEXT 4

Es tracta d'un text informatiu el qual presenta greus defectes tant a nivell de la macroestructura com pel que fa a la sintaxi i vocabulari escollits per l’ocultar-lo. Aquets tipus de text es caracteritzen per la claredat, el rigor i l’expressió d'idees explícites, i en aquest cas no es compleixen cap d'aquestes expectatives. Les notícies que es van succeint no contenen la macroestructura pròpia de les noticies escrites -entrada, cos i tancament o plantejament, nus i desenllaç- sinó que el locutor ordena les idees de tal manera que dificulta greument la comprensió al receptor. Això provoca que aquest, al trobar-se amb aquesta dificultat de comunicació desviarà la seva atenció i interès. A més a més, la falta de contextualització afecta negativament a tot el text informatiu.

TEXT 5

Ens trobem vers un text de caire dramàtic, un tipus de text que està destinat a entretenir. Pel que fa a la macroestructura general d'aquests textos, està formada per un plantejament, un nus i el desenllaç de la narració. Cal tenir en compte que al mitjà radiofònic s'ha de distingir entre temps narrat i temps disponible d’emissió, sent habitual que el primer sigui superior al segon i s'hagi de recórrer a l’el·lipsi d'elements per tal de poder locutar el text d'una manera resumida però intel·ligible, dins l'espai temporal del que es disposa. Aquest text també té altres característiques dels textos dramàtics. Per exemple, fa ús d'un recurs anomenat flash-back, alterant l'ordre temporal dels fets de manera que el segon fet que explica és anterior al primer.

TEXT 6

Ens trobem vers un text argumentatiu. La macroestructura pròpia d'aquests textos es conforma per una tesis (s'exposa l'opinió que es defensarà), l'antítesi (s'exposa l'opinió oposada) i la síntesi (es desenvolupen les conseqüències i conclusions d’ambdues). Sovint el temps del que es disposa influeix a que apareguin les tres seccions o no. En aquest cas, només trobem el primer i l'últim element de la macroestructura. Cal destacar que aquest fragment es pot considerar híbrid, ja que combina fets (propis dels textos informatius) amb valoracions i opinions (propis dels textos argumentatius).