ARXIU SONOR

A continuació es troba l'enllaç a l'arxiu sonor on es troben les conclusions i propostes del treball, fetes per Marta Alemany i Gemma Cuartielles.

http://www.goear.com/listen/1e35a2a/pr%C3%83%C2%A0ctica-del-treball-te%C3%83%C2%B2ric-1-

SOLUCIÓ QUARTA PREGUNTA

4) Les microestructures aplicades s’adeqüen a la percepció sonora? Justifiqueu la resposta.

La microestructura fa referència a l’estructura interna del text, és a dir, a que hi hagi una concordança entre les paraules que componen una frase i una coherent relació entre les diferents oracions que composen un mateix text. (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/51). Aleshores, la necessitat de construir textos redundants genera una recerca de diverses paraules que facin referència a la mateixa dada o idea. A més a més, en la redacció radiofònic és més eficaç establir unes relacions semàntiques directes entre les oracions que no pas mitjançant una conjunció.

Per a que un text s’adeqüi a la percepció sonora ha d’haver estat escrit per a ser escoltat. La majoria de frases que es troben en textos radiofònics són bimembres, és a dir, aquelles que estableixen una relació entre subjecte i predicat, (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/59); així com la majoria són enunciatives i fins i tot interrogatives. Amb el mateix objectiu de facilitar la comprensió i descodificació, és molt important ordenar els components de l’oració de manera lògica. L’estructura més aconsellable és, doncs la formada per un subjecte, un verb i uns complements – directe, indirecte, circumstancial- , (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/59).

TEXT 1

La microestructura d’aquest text publicitari no és del tot adequada per la seva percepció sonora, donat que no hi ha una bona descripció – és difícil crear imatges visuals amb el simple text – i la composició d’alguna frase no és correcta per al mitjà radiofònic. Per exemple, una alternativa podria ser:

El regne animal arriba a la Vanguardia amb National Geogràfic. La millor enciclopèdia del món et porta lleons, girafes, elefants... per a que tota la teva família conegui i estimi els animals. Com pots aconseguir els 21 volums i els 20 DVD amb les imatges més espectaculars? Molt fàcil: aquest diumenge 5 es fa la primera entrega per només 50 cèntims amb la Vanguardia. Gaudeix-la!

TEXT 4

En aquest text, la microestructura si que s’adequa a la percepció sonora, tot i que conté errors. És adequada ja que s’utilitzen majoritàriament frases simples i compostes (coordinades o juxtaposades) i combina frases curtes amb frases més llargues. No hi ha passives, la majoria són verbs en present o futur. No obstant, la redundància no és la correcta i la composició sintàctica tampoc, per tant, trobem diversos elements que causen que sigui un text amb dificultats per a ser locutat.

Per exemple al primer paràgraf: Avui s’acaben les classes a les escoles. Avui milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa, de manera que de seguida la previsió del temps que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de setmana, el del Diumenge de Rams.

En aquestes primes frases es repeteix el mot "avui", repercutint en l'estètica sonora de la locució. Normalment, les notícies o les entradetes no comencen amb un adverbi de temps, sinó amb una estructura lineal, perquè per tal de poder facilitar la descodificació és imprescindible ordenar els components de la frase de manera lògica. L’estructura més aconsellable és doncs la de subjecte, verb i complements (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/59). A més a més, enllaça dues frases que podrien anar separades i hi ha algun error sintàctic. Es cert que la redundància és un element fonamental que ha de formar part dels textos radiofònics, però en aquest cas no es necessari repetir el mot amb tanta immediatesa. Durant tot el noticiari utilitza expressions col·loquials (gent que belluga, per allò dels silencis, enfilat, el barril del petroli està tan car, Alonso ha fet tretzè), un aspecte que denota poca professionalitat. actualment la ràdio ha experimentat un canvi de tendència pel que fa al seu llenguatge, i ara s'utilitza un llenguatge més pròxim i familiar per tal de captar l'atenció de l'oient. Això pot provocar confondre la proximitat amb la vulgaritat.

També és al principi del text quan anuncia que es parlarà del temps, però en cap moment arriba la informació pertinent a aquest aspecte, i canvia radicalment de tema, un tipus d'error que també el comet quan parla sobre Carod Rovira. Un altre error relacionat amb l’el·lipsi d'elements la comet quan es refereix a l’exvicepresident d'economia Solves, quan no explicita quin tipus de vicepresidència està ostentant. En certs moments no utilitza connectors per poder enllaçar oracions del mateix tema o fins i tot per anunciar un nou espai (els esports). Comença la secció d’esports amb un altre titular en el qual només es sap que es parla d'un sorteig però no què es sorteja, ni es pot endevinar en cap cas que es tracta del sorteig de Champions. Una proposta per introduir aquesta nova secció podria ser: a continuació els esports, parlem d'esports, etcètera, per facilitar la comprensió a l'audiència. Està, per tant, parlant entre línies, i en el medi radiofònic la claredat és una de les característiques més importants, com ja s'ha explicat. Finalment, lliga el tema del sorteig amb la Fórmula 1 sense cap connector, de manera que tot plegat indueix a la confusió.

Una alternativa al primer paràgraf:

Les classes a les escoles s’acaben avui i milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa. Seguidament parlarem de la previsió del temps, molt important pels que pensen passar uns dies fora, i començarem per aquest proper Diumenge de Rams.

En el primer cas, s’han menjat verbs, part vertebral de la comunicació, que fan falta per a comprendre el que s’està dient, per exemple quan hi ha tanta gent que belluga.

TEXT 5

Aquest text no està preparat per a la locució, per tant, la seva microestructura no s’adequa a la percepció sonora. Per exemple, si la redacció fos més simple i més directa es podria aconseguir narrar una biografia de forma amena pel mitjà radiofònic.

Per exemple, les dues primeres frases del text són:

L’últim cop que el van veure viu va ser el 16 de juny del 1937. Andreu Nin tenia 45 anys.

Alternativa per a la locució, manté l’estructura lineal de subjecte, verb i complements i a més introdueix el personatge amb el càrrec.

Un dels personatges del marxisme revolucionari més importants d’Espanya, Andreu Nin, va morir amb 45 anys el 16 de juny de 1937.

TEXT 6

La microestructura d’aquest text és prou apropiada per la locució. La majoria de frases són coordinades o juxtaposades, es fa un considerable incís al referent, cosa que no fa perdre l’atenció. Els tres blocs comencem amb el subjecte, seguits del verb i dels complements, per tant, mantenint l’estructura lineal. No obstant, les frases haurien de ser més breus, d’entre 18-30 paraules, ja que les frases curtes afavoreixen el procés de descodificació, per què no agrupa masses dades. Al mateix temps beneficien la locució (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/62).

SOLUCIÓ TERCERA PREGUNTA

3) Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual, presenten macroestructures adequades? Justifiqueu la resposta.

Entenem per macroestructura la connexió i coherència semàntica global d'un text, que es forma de tres parts generalment: principi, desenvolupament i final. En el medi radiofònic però, pot mancar una d'aquestes parts a causa de la limitada extensió temporal que acostumen a tenir els textos en aquest mitjà de comunicació. Però, com es possible aconseguir que els elements concordin entre sí? Una macroestructura solida es pot aconseguir fent una acurada selecció d'idees i desestimant els aspectes que siguin prescindibles. Aquest és un dels processos més complicats i importants pel que fa a l'elaboració d'un text radiofònic, ja que s'han de combinar elements actuals amb elements pròxims a l'oient, i això pot ocasionar que l'atenció d'aquest es desviï cap a qüestions que no tenen per que ser rellevants, tenint en compte que allò més actual no sempre és allò més important (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/38). Aquesta selecció facilitarà l'organització d'elements a desenvolupar en el text, la qual ha de respectar un ordre lògic. A més a més, és convenient utilitzar una estructura adequada per tal de facilitar la comprensió al receptor, i alhora poder provocar un augment de l'atenció d'aquest.

Es poden presentar diversos tipus de macroestructura segons la seva organització: d’ordre progressiu o d’ordre anticipatiu. El contingut d'aquestes macroestructures es podrà presentar de tres maneres diverses, segons la importància de cada element: explícitament, amb redundància o de manera implícita, sent la redundància una eina important per poder facilitar l'interés i la comprensió del receptor en el tema. Cal destacar que, a diferència de la premsa escrita, en ràdio no s'ha de seguir un ordre decreixent o de piràmide invertida (ordenar la informació de més a menys important), ja que això suposaria una disminució de l'atenció de l'oient.

No s’ha d’oblidar que delimitar uns objectius previs -informar, opinar, persuadir...- per a la formació del missatge radiofònic és una eina que ajuda a generar noves idees, i incidirà d'aquesta manera en l’estructura final del text. A més, la macroestructura s’ha d’adaptar al temps (ja que aquest marca la longitud, la extensió “x” de cada obra).

TEXT 1

El text present pertany a la tipologia de textos publicitaris, els quals trenen com a objectiu persuadir, influir i informar a l'oient. En aquests tipus de texts la creativitat resulta la característica més rellevant, per tant es pertinent innovar i ser original i incideix de manera important pel que fa a la macroestructura d'aquests texts. Els anunciants utilitzen diverses tècniques per tal de captar l'atenció del públic- ús de frases interrogatives al principi de l'anunci- , i això fa que el format estructural no sempre coincideix amb el model conegut com a principi, nus i desenllaç.

En aquest cas, ens trobem vers un text que primerament presenta el producte el qual vol vendre, després explica a qui pot anar destinat -família- i la seva funció -conèixer i estimar els animals- , i finalment aporta detalls que complementen la descripció del producte, com de quin tipus és -enciclopèdia escrita i DVD- , la data de venta i el preu. D'aquesta manera, aconsegueix apropar-se a una macroestructura dels blocs temàtics habitual en els text publicitaris: allò anunciat -enciclopèdia National Geographic-, llurs característiques i reforç argumental -la millor obra del món, les imatges més espectaculars, per només 50 cèntims- . Es tracta a més a més, d'un text que pretén persuadir al públic, utilitzant tècniques per establir una relació de proximitat i familiaritat amb l'oient -per a tota la família- .

Resulta important destacar que aquest tipus de text, tot i ser adequat per al medi radiofònic, tindria més repercussió en el medi televisiu, ja que amb un suport gràfic (imatges del contingut de l'enciclopèdia...) l'impacte i la persuasió que es crea vers l'espectador és superior. Així doncs, a l'hora de ser locutat es pot valer d'un suport sonor que acompanyi el missatge paral·lelament, per contrarestar al suport gràfic del qual disposa la televisió, encara que segurament no causarà la mateixa eficàcia.

TEXT 4

Es tracta d'un text informatiu el qual presenta greus defectes tant a nivell de la macroestructura com pel que fa a la sintaxi i vocabulari escollits per l’ocultar-lo. Aquets tipus de text es caracteritzen per la claredat, el rigor i l’expressió d'idees explícites, i en aquest cas no es compleixen cap d'aquestes expectatives. Les notícies que es van succeint no contenen la macroestructura pròpia de les noticies escrites -entrada, cos i tancament o plantejament, nus i desenllaç- sinó que el locutor ordena les idees de tal manera que dificulta greument la comprensió al receptor. Això provoca que aquest, al trobar-se amb aquesta dificultat de comunicació desviarà la seva atenció i interès. A més a més, la falta de contextualització afecta negativament a tot el text informatiu.

TEXT 5

Ens trobem vers un text de caire dramàtic, un tipus de text que està destinat a entretenir. Pel que fa a la macroestructura general d'aquests textos, està formada per un plantejament, un nus i el desenllaç de la narració. Cal tenir en compte que al mitjà radiofònic s'ha de distingir entre temps narrat i temps disponible d’emissió, sent habitual que el primer sigui superior al segon i s'hagi de recórrer a l’el·lipsi d'elements per tal de poder locutar el text d'una manera resumida però intel·ligible, dins l'espai temporal del que es disposa. Aquest text també té altres característiques dels textos dramàtics. Per exemple, fa ús d'un recurs anomenat flash-back, alterant l'ordre temporal dels fets de manera que el segon fet que explica és anterior al primer.

TEXT 6

Ens trobem vers un text argumentatiu. La macroestructura pròpia d'aquests textos es conforma per una tesis (s'exposa l'opinió que es defensarà), l'antítesi (s'exposa l'opinió oposada) i la síntesi (es desenvolupen les conseqüències i conclusions d’ambdues). Sovint el temps del que es disposa influeix a que apareguin les tres seccions o no. En aquest cas, només trobem el primer i l'últim element de la macroestructura. Cal destacar que aquest fragment es pot considerar híbrid, ja que combina fets (propis dels textos informatius) amb valoracions i opinions (propis dels textos argumentatius).

SOLUCIÓ SEGONA PREGUNTA

2) Expliqueu: quina funció tenen, a quin públic s’adrecen, quina mena de relació intenten establir amb el destinatari i a quin mitjà s’adeqüen millor (ràdio, televisió, premsa o bé és indiferent).

Els objectius més habituals de la ràdio són informar, opinar, narrar i persuadir, no obstant, hi han textos amb vàries funcions, com el magazine (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/31). Segons la seva funció aleshores trobem textos informatius, que tenen com a objectiu donarà conèixer uns fets; textos argumentals, que tenen l’objectiu d’opinar o persuadir; els textos dramàtics, que persegueixen l’objectiu de narrar una història irreal amb la intenció d’oferir un entreteniment i per últim els textos publicitaris, on la finalitat és informar i persuadir per a la compra d’un producte o servei (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/49).

El tipus de públic a qui va dirigit el treball del redactor o locutor és clau en la configuració del text. Es distingeixen tres tipus d’audiència: el públic general, és l’audiència potencial de l’emissora, el públic específic, és una porció concreta de la població segons unes característiques sociodemogràfiques determinades i el públic d’abonats, és aquell circuit tancat d’emissores que emet per als seus abonats, (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/26).

TEXT 1

És un text publicitari atès que la seva funció es persuadir, donar a conèixer un producte i aconseguir la seva venda. En aquestes quatre línies es veu palesa explícitament la funció de voler vendre un producte. Es tracta d’una col·lecció de volums i DVD de National Geogràfic que es vendrà mitjançant entregues amb el diari La Vanguardia. És a dir, la finalitat és informar, influir en el consum de l’oient o aconseguir un canvi a la seva actitu(Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/49).

Aquest text publicitari és dirigit a un públic general o dit amb altres termes, a tots els públics, donat a que ofereix un producte per a tota la família. Fins i tot el mateix anunci ho diu: La millor obra del món per a que tota la família aprengui a conèixer i estimar els animals. El terme tots els públics engloba a tota l’audiència potencial, però el seu ús no és habitual en el medi radiofònic (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/26).

El tipus de relació que es pretén mantindre amb l’oient pot ser de diferents caràcters: pot ser íntima, pròpia dels programes nocturns i es tracten temes més íntims, personal, que correspon amb les emissores dirigides a un públic específic i es tracten temes menys íntims i per últim la relació pot ser social, pròpia dels espais on hi ha més distància entre el locutor i l’oient, (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/27).

Per configurar un text publicitari és imprescindible conèixer qui serà el destinatari, ja que l’objectiu és donar a conèixer un producte al futur consumidor, per tant, tenir-lo en compte és molt important per construir el missatge. La relació personal és la que correspon a les emissores dirigides a un públic específic i que no tracten temes íntimes; a diferència del caràcter social que s’associa amb aquells espais que marquen una major distància entre ambdues parts (l’emissora i l’oient) (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/28). En el cas d’aquest text, la relació és més personal que social, donat que el que es persegueix és tenir cert contacte amb l’oient i fer-se més proper. Mitjançant la utilització de la segona persona del singular: Dins l’Enciclopèdia de National Geogràfic i la Vanguardia trobaràs tot el regne animal, es constata una relació d’igualtat amb l’oient.

Al mitjà que s’adequa més el text 1 és a la televisió, atès que si es tractés d’un anunci per a la ràdio hi hauria d’haver més descripció. És a dir, per a que l’oient pogués crear imatges mitjançant la veu de l’emissor i a partir dels elements que composen els missatges radiofònics (paraula, música, efectes, silenci). Per tant, és bàsic utilitzar un llenguatge descriptiu per crear aquestes missatges i en aquest cas és més aviat escàs.

TEXT 4

El text 4 és un text informatiu, però el que expressa no és un noticiari sinó més bé l’entradeta a un magazine matinal, tal com indica el text Bon dia són les vuit! La funció per tant és informar, tot i que implícitament també hi ha opinió, per exemple quan expressa Artur Mas hi carrega frontalment. El text informa o més aviat fa un repàs, sobre els esdeveniments més destacats del dia. Aleshores, es podria considerar un magazine radiofònic, per què és un programa informatiu que utilitza diferents gèneres radiofònics per a tractar i analitzar l’actualitat sense restriccions, per tant, es caracteritza per ser informatiu però amb un tractament més distès de la informació.
El text va dirigit a un públic general,és a dir, a persones adultes que viuen a l’àrea de cobertura de l’emissora (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/26), i que per tant, és part de l’audiència potencial de l’emissora. No és específic per que no va dirigit vers un únic sector de la societat.

La comunicació de caràcter social és associada amb espais que assenyalen una marcada distància entre el periodista i l’oient, aleshores, quan es tracta d’un text informatiu la relació amb el destinatari és totalment social. Però el text que estem analitzant no es tracta d’un estricte noticiari, sinó d’un magazine o programa matinal i el to més distès configura una relació més personal amb l’oient.

La ràdio seria el mitjà més adequat per aquest text, especialment per la seva microestructura. La sintaxi majoritàriament és composta per frases simples, juxtaposades i coordinades i el missatge és clar i entenedor. Tot i això, també podria adequar-se al mitjà televisiu, si es tracta d’un programa matinal de tertúlia o magazine.

TEXT 5

Aquest text s’ajusta més al format narratiu i escrit que no pas a l’oral (propi de la ràdio). És un híbrid entre informar i narrar la biografia d’un personatge molt conegut en el camp de la política i els moviments socials, per què narra uns esdeveniments amb un propòsit que va més enllà d’informar sobre la seva personalitat.

La informació és dirigida a un públic específic, per què, , el concepte de públic específic assenyala només una porció concreta de la població amb unes característiques sociodemogràfiques determinades i que habita a la zona coberta per l’emissora (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/ 26) . Per tant, en aquest text l’oient és un coneixedor de la història i s’interessa per aquesta temàtica, aleshores, ha de conèixer que va ser i significar la Revolució Russa i què va significar el comunisme.

El text intenta mantenir amb el destinatari una relació social, ja que el periodista narra uns fets, molt separat de l’oient o el telespectador i no hi ha una recerca d’interacció o mantindre una relació d’igualtat amb l’oient.

Pel que fa al mitjà més adequat per presentar-lo es proposa el mitjà escrit (ja sigui a mode de biografia, reportatge, memòria històrica...). Si s’adeqüés, és a dir, si utilitzés frases més simples i amb una estructura que s’apropés més a la lineal (subjecte, verb, complements) podria esdevenir un text per a ràdio.

TEXT 6

El sisè text és un text argumentatiu, atès que té com objectiu donar una opinió o persuadir sobre un tema i es valoren i es critiquen els successos, les coses, les accions, probables sobre el que ja ha passat. Segons Armand Balsebre (1994:91) denomina reflexió especulativa en detriment de la narració i descripció dels fets desenvolupats. La funció és també aleshores opinar sobre el que ha passat.

El públic a qui va dirigit és general, donat que es tracten fets d’actualitat que no requereixen uns coneixements específics.

La relació que s’estableix amb el destinatari pot romandre entre personal i social, ja que aporta plantejaments que poden donar peu a una interacció amb el destinatari. Una interacció que pot ser efectiva i ràpida si es tractés d’un text d’opinió d’un diari virtual.

El mitjà més apropiat per aquest text d’opinió és indiferent, és a dir, pot servir per ràdio, televisió o premsa. Els continguts estan ben organitzats per blocs; primer parla de la crisi provocada pel temporal de neu, de la incompetència de Catalunya per solucionar-lo i els efectes a la societat d’aquell temporal. Al segon paràgraf es centra amb els problemes de la companyia elèctrica Endesa i els problemes amb les seves infraestructures arreu de Catalunya. Per últim, fa una crítica al govern de Catalunya, per la seva poca actuació.

SOLUCIÓ PRIMERA PREGUNTA

1) Analitzeu la manera que les quatre redaccions intenten afavorir que la locució soni espontània / natural.

El medi radiofònic és un medi exclusivament sonor, i s’ha de tenir en compte que la comprensió del missatge es veu dificultada per remetre només a un únic sentit: l’oïda (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/15). És un medi unidireccional. Això comporta l’ús d’uns recursos imprescindibles a l’hora de redactar un text per poder confeccionar un missatge intel·ligible: claredat i senzillesa, recordant que allò escrit es subordina a allò oral. Per tant, hem d’entendre que el text es fa per ser parlat i escoltat, no llegit. Si això s’aconsegueix, el resultat és proximitat entre emisor-receptor. Els textos radiofònics han de ser atractius i comprensibles –tenint en compte que aquest últim terme no s’ha de confondre amb composicions superficials o vulgars–, transmitent d’aquesta manera naturalitat i espontaneïtat a l’hora d’ésser locutats. Per últim, quan s’elabora un text radiofònic s'ha de pensar en el receptor del missatge i redactar-lo en funció del tipus de públic (anomenat audiència o target), tenint en compte el tipus de relació que es vol establir amb l’oient. A continuació analitzarem quatre textos, pel que fa a com intenten afavorir que la locució soni espontània/natural.

TEXT 1

Aquest text crea un cert grau de proximitat entre el locutor i el públic gràcies a l’ús de la primera persona, i això fa que el missatge es torni més espontani i natural. A més, utilitza una “forma de dir” amb un llenguatge senzill i entenedor. Aquests aspectes ajuden a que el públic es familiaritzi amb el missatge.

TEXT 4

Segons un estudi realitzat per Jean Lagane (1997) a França, per facilitar la comprensió s’ha passat d’un registre elaborat i culte a un llenguatge familiar, i això ha influït en la pronunciació, la sintaxi i el lèxic (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/22). En el cas d’aquest text, el llenguatge utilitzat passa de ser familiar a ser col·loquial i quasi vulgar, ja que s’utilitzen expressions i recursos que no atenen a un perfil adient per a un missatge radiofònic, per exemple, “gent que belluga”. Es cert que es mostra espontaneïtat i naturalitat, però aquesta s’ha intentat afavorir d’una manera errònia, ja que s’ha dut a terme una composició superficial i ordinària en comptes d’elaborar un text raonable.

TEXT 5

Ens trobem vers un text de caire dramàtic, objectiu dels quals és entretenir (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/48). Aconsegueix mostrar naturalitat i establir una relació de proximitat amb el receptor ja que explica la història de manera entenedora i entretinguda, però a l’hora amb un llenguatge elaborat factor que permet no caure en la vulgaritat i ser llegible, tot i que, pot presentar dificultats a l’hora de la locució, l’oient pot perdre’s.

TEXT 6

Pel que fa a l’últim text, es presenta com una composició argumentativa, que combina elements informatius, formant un text híbrid. Podem afirmar que afavoreix que la locució es faci espontània ja que fa ús de frases interrogatives, element que pot captar l’atenció de l’oient –sovint utilitzat en textos publicitaris (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/49)– ja que permet a aquest participar de manera implícita en el debat o idea que planteja el missatge. A més a més, tracta un tema d’interès amb una opinió pròpia, de manera que el públic pot sentir-se identificat amb llurs arguments, o bé refutar-los i reflexionar per què. També afavoreix la naturalitat i comprensió pel que fa a l’ús de metàfores, per exemple, amb “El govern tampoc ha fet els deures”.

ADEQUACIÓ DEL FORMAT ESCRIT A L’ORAL

L’estudi present es basa en l’anàlisi de quatre textos, comprovant si aquests són adequats per al mitjà radiofònic o no, argumentant-ho a partir del manual Redacción y locución en los medios audiovisuales: la radio [HUERTAS, A. i PERONA, J.J. (1999)], i reelaborant els escrits en els casos pertinents. Primerament es presentaran els textos escollits per fer l’anàlisi, i després es passarà a la part pràctica. Finalment, trobarem un arxiu sonor, on s’exposen les conclusions del treball i algunes propostes de textos modificats.

[NOTA: La citació està anotada d’aquesta manera: (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/15), autors, any de publicació/pàgina.]

TEXT 1

Dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia trobaràs tot el regne animal. La millor obra del món per què tota la família aprengui a conèixer i a estimar els animals. 21 volums i 20 DVD amb les imatges més espectaculars. Primera entrega diumenge 5 per només 50 cèntims amb La Vanguardia.

TEXT 4

Bon dia són les vuit!
Avui s’acaben les classes a les escoles. Avui milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa, de manera que de seguida la previsió del temps que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de setmana, el del Diumenge de Rams.
A la política també hi ha gent que s’envà però no de vacances sinó a segones files de responsabilitat. Eduardo Zaplana al Partit Popular, Imma Mayol a Iniciativa. També hi ha gent que pensa quedar-se al seu càrrec com és el cas de Carod Rovira, de seguida explicarem tot plegat.
Mentrestant està creixent el debat entorn a una mesura de que va parlar el president Montilla abans d’ahir al Parlament. De la possibilitat de portar aigua del Segre a Barcelona, captada a la Cerdanya i passada per la galeria del túnel del Cadí. Hi ha oposició a la zona, alguns creuen que els treballs ja han començat, al menys han aparegut unes fites que marcarien el començament de l’obra civil. Artur Mas hi carrega frontalment, diu fins i tot que la manera en que estaria fent això el govern li recorda la dictadura per allò dels silencis. De manera que ens haurem de preguntar si el govern pensa fer-ho, si pot fer-ho. Hi ha alguns diaris aquest mati que diuen que això seria competència del govern central, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, concretament. Esperem que al llarg del matí el govern pugui aclarir exactament què és el que està passant o què és el que hi pensa fer.
Que tot està caríssim no cal que ens ho digui l’IPC però, es clar, és una referència imprescindible i ahir vàrem saber que des de fa un any els preus, de mitjana, s’han encarit un 4,4 per cent. Feia 12 anys que no s’havien enfilat tant. I el barril de petroli està tan car que el vicepresident Solbes ha reconegut que no pot frenar els preus.
Aquest migdia a partir de la una un sorteig. El Barça sabrà quin serà el seu rival a quarts de final de la lliga de campions. Ja s’han acabat els primers entrenaments de la Fórmula 1 a Austràlia, Hamilton ha dominat i Alonso ha fet tretzè. Són entrenaments lliures.
És divendres, (...) Aquestes són les notícies del matí.

TEXT 5

L’últim cop que el van veure viu va ser el 16 de juny del 1937. Andreu Nin tenia 45 anys. De ben jove havia renunciat a ser mestre al Vendrell, on va néixer, atret per les grans convulsions socials que vivia la Barcelona de començaments de segle. La Revolució Russa el va fascinar encara més i se’n va anar a Moscou per ser un dels líders del moviment obrer internacional. Però quan Nin va veure que la utopia marxista era traïda, va tornar als seus orígens. I fins a la Barcelona revoltada de la Guerra Civil van arribar els seus perseguidors. Per fer-li pagar cara la dissidència.

TEXT 6

Catalunya aspira a ser un país modern amb bones infraestructures, però n’hi ha prou que es declari una crisi, com el temporal de neu de dilluns passat, perquè la realitat es presenti amb tota la seva cruesa. I la realitat és que Catalunya no sap acarar els fets excepcionals, tot i que previsibles. No ho saben fer les empreses subministradores de serveis, però tampoc el govern. Ja han passat quatre dies des que es va declarar la crisi i encara no se sap quan es restablirà del tot el servei elèctric a les comarques gironines, capital inclosa. Ahir encara hi havia 30.000 abonats sense electricitat ni altres serveis bàsics. Però el pitjor és que una dona ha mort a causa de les emanacions d’un generador elèctric i que un centenar de persones s’han intoxicat per raons similars. Cada hivern es registren casos com aquests, però sembla evident que, amb servei elèctric, el més probables és que no s’haguessin produït, mort inclosa. Endesa no sap del cert quan es restablirà el servei, i no és segur que els milers de damnificats rebin mai cap compensació. Tant l’elèctrica com el govern al·leguen que la nevada va ser un fet excepcional. Com la ventada de gener del 2009 o la gran apagada barcelonina del 2008. Vivim en un país excepcional. ¿És normal que el pes de la neu doblegui les torres elèctriques com si fossin de mantega? Es podrà respondre que les torres complien la normativa i que amb la MAT aquest incident hauria passat inadvertit. Però la realitat és la que és. Les torres són dèbils i la MAT no existeix. L’obligació d’Endesa era preveure una situació de crisi i posar-hi remei. Encara que això impliqués una disminució dels beneficis anuals.

El govern tampoc ha fet els deures. Catalunya viu poques situacions excepcionals, però les viu. Hi hauria d’haver un pla d’emergència ben preparat, i no començar a actuar després de quatre dies, davant la certesa que el servei elèctric encara trigarà a restablir-se. Aquesta passivitat està acabant amb la paciència dels veïns, com ho demostren les queixes dels seus alcaldes. ¿Solucions? Pràctiques. Que no sigui una comissió parlamentària que només serveix per desgastar els polítics i fer sentir vergonya aliena.