SOLUCIÓ TERCERA PREGUNTA

3) Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual, presenten macroestructures adequades? Justifiqueu la resposta.

Entenem per macroestructura la connexió i coherència semàntica global d'un text, que es forma de tres parts generalment: principi, desenvolupament i final. En el medi radiofònic però, pot mancar una d'aquestes parts a causa de la limitada extensió temporal que acostumen a tenir els textos en aquest mitjà de comunicació. Però, com es possible aconseguir que els elements concordin entre sí? Una macroestructura solida es pot aconseguir fent una acurada selecció d'idees i desestimant els aspectes que siguin prescindibles. Aquest és un dels processos més complicats i importants pel que fa a l'elaboració d'un text radiofònic, ja que s'han de combinar elements actuals amb elements pròxims a l'oient, i això pot ocasionar que l'atenció d'aquest es desviï cap a qüestions que no tenen per que ser rellevants, tenint en compte que allò més actual no sempre és allò més important (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/38). Aquesta selecció facilitarà l'organització d'elements a desenvolupar en el text, la qual ha de respectar un ordre lògic. A més a més, és convenient utilitzar una estructura adequada per tal de facilitar la comprensió al receptor, i alhora poder provocar un augment de l'atenció d'aquest.

Es poden presentar diversos tipus de macroestructura segons la seva organització: d’ordre progressiu o d’ordre anticipatiu. El contingut d'aquestes macroestructures es podrà presentar de tres maneres diverses, segons la importància de cada element: explícitament, amb redundància o de manera implícita, sent la redundància una eina important per poder facilitar l'interés i la comprensió del receptor en el tema. Cal destacar que, a diferència de la premsa escrita, en ràdio no s'ha de seguir un ordre decreixent o de piràmide invertida (ordenar la informació de més a menys important), ja que això suposaria una disminució de l'atenció de l'oient.

No s’ha d’oblidar que delimitar uns objectius previs -informar, opinar, persuadir...- per a la formació del missatge radiofònic és una eina que ajuda a generar noves idees, i incidirà d'aquesta manera en l’estructura final del text. A més, la macroestructura s’ha d’adaptar al temps (ja que aquest marca la longitud, la extensió “x” de cada obra).

TEXT 1

El text present pertany a la tipologia de textos publicitaris, els quals trenen com a objectiu persuadir, influir i informar a l'oient. En aquests tipus de texts la creativitat resulta la característica més rellevant, per tant es pertinent innovar i ser original i incideix de manera important pel que fa a la macroestructura d'aquests texts. Els anunciants utilitzen diverses tècniques per tal de captar l'atenció del públic- ús de frases interrogatives al principi de l'anunci- , i això fa que el format estructural no sempre coincideix amb el model conegut com a principi, nus i desenllaç.

En aquest cas, ens trobem vers un text que primerament presenta el producte el qual vol vendre, després explica a qui pot anar destinat -família- i la seva funció -conèixer i estimar els animals- , i finalment aporta detalls que complementen la descripció del producte, com de quin tipus és -enciclopèdia escrita i DVD- , la data de venta i el preu. D'aquesta manera, aconsegueix apropar-se a una macroestructura dels blocs temàtics habitual en els text publicitaris: allò anunciat -enciclopèdia National Geographic-, llurs característiques i reforç argumental -la millor obra del món, les imatges més espectaculars, per només 50 cèntims- . Es tracta a més a més, d'un text que pretén persuadir al públic, utilitzant tècniques per establir una relació de proximitat i familiaritat amb l'oient -per a tota la família- .

Resulta important destacar que aquest tipus de text, tot i ser adequat per al medi radiofònic, tindria més repercussió en el medi televisiu, ja que amb un suport gràfic (imatges del contingut de l'enciclopèdia...) l'impacte i la persuasió que es crea vers l'espectador és superior. Així doncs, a l'hora de ser locutat es pot valer d'un suport sonor que acompanyi el missatge paral·lelament, per contrarestar al suport gràfic del qual disposa la televisió, encara que segurament no causarà la mateixa eficàcia.

TEXT 4

Es tracta d'un text informatiu el qual presenta greus defectes tant a nivell de la macroestructura com pel que fa a la sintaxi i vocabulari escollits per l’ocultar-lo. Aquets tipus de text es caracteritzen per la claredat, el rigor i l’expressió d'idees explícites, i en aquest cas no es compleixen cap d'aquestes expectatives. Les notícies que es van succeint no contenen la macroestructura pròpia de les noticies escrites -entrada, cos i tancament o plantejament, nus i desenllaç- sinó que el locutor ordena les idees de tal manera que dificulta greument la comprensió al receptor. Això provoca que aquest, al trobar-se amb aquesta dificultat de comunicació desviarà la seva atenció i interès. A més a més, la falta de contextualització afecta negativament a tot el text informatiu.

TEXT 5

Ens trobem vers un text de caire dramàtic, un tipus de text que està destinat a entretenir. Pel que fa a la macroestructura general d'aquests textos, està formada per un plantejament, un nus i el desenllaç de la narració. Cal tenir en compte que al mitjà radiofònic s'ha de distingir entre temps narrat i temps disponible d’emissió, sent habitual que el primer sigui superior al segon i s'hagi de recórrer a l’el·lipsi d'elements per tal de poder locutar el text d'una manera resumida però intel·ligible, dins l'espai temporal del que es disposa. Aquest text també té altres característiques dels textos dramàtics. Per exemple, fa ús d'un recurs anomenat flash-back, alterant l'ordre temporal dels fets de manera que el segon fet que explica és anterior al primer.

TEXT 6

Ens trobem vers un text argumentatiu. La macroestructura pròpia d'aquests textos es conforma per una tesis (s'exposa l'opinió que es defensarà), l'antítesi (s'exposa l'opinió oposada) i la síntesi (es desenvolupen les conseqüències i conclusions d’ambdues). Sovint el temps del que es disposa influeix a que apareguin les tres seccions o no. En aquest cas, només trobem el primer i l'últim element de la macroestructura. Cal destacar que aquest fragment es pot considerar híbrid, ja que combina fets (propis dels textos informatius) amb valoracions i opinions (propis dels textos argumentatius).