SOLUCIÓ SEGONA PREGUNTA

2) Expliqueu: quina funció tenen, a quin públic s’adrecen, quina mena de relació intenten establir amb el destinatari i a quin mitjà s’adeqüen millor (ràdio, televisió, premsa o bé és indiferent).

Els objectius més habituals de la ràdio són informar, opinar, narrar i persuadir, no obstant, hi han textos amb vàries funcions, com el magazine (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/31). Segons la seva funció aleshores trobem textos informatius, que tenen com a objectiu donarà conèixer uns fets; textos argumentals, que tenen l’objectiu d’opinar o persuadir; els textos dramàtics, que persegueixen l’objectiu de narrar una història irreal amb la intenció d’oferir un entreteniment i per últim els textos publicitaris, on la finalitat és informar i persuadir per a la compra d’un producte o servei (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/49).

El tipus de públic a qui va dirigit el treball del redactor o locutor és clau en la configuració del text. Es distingeixen tres tipus d’audiència: el públic general, és l’audiència potencial de l’emissora, el públic específic, és una porció concreta de la població segons unes característiques sociodemogràfiques determinades i el públic d’abonats, és aquell circuit tancat d’emissores que emet per als seus abonats, (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/26).

TEXT 1

És un text publicitari atès que la seva funció es persuadir, donar a conèixer un producte i aconseguir la seva venda. En aquestes quatre línies es veu palesa explícitament la funció de voler vendre un producte. Es tracta d’una col·lecció de volums i DVD de National Geogràfic que es vendrà mitjançant entregues amb el diari La Vanguardia. És a dir, la finalitat és informar, influir en el consum de l’oient o aconseguir un canvi a la seva actitu(Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/49).

Aquest text publicitari és dirigit a un públic general o dit amb altres termes, a tots els públics, donat a que ofereix un producte per a tota la família. Fins i tot el mateix anunci ho diu: La millor obra del món per a que tota la família aprengui a conèixer i estimar els animals. El terme tots els públics engloba a tota l’audiència potencial, però el seu ús no és habitual en el medi radiofònic (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/26).

El tipus de relació que es pretén mantindre amb l’oient pot ser de diferents caràcters: pot ser íntima, pròpia dels programes nocturns i es tracten temes més íntims, personal, que correspon amb les emissores dirigides a un públic específic i es tracten temes menys íntims i per últim la relació pot ser social, pròpia dels espais on hi ha més distància entre el locutor i l’oient, (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/27).

Per configurar un text publicitari és imprescindible conèixer qui serà el destinatari, ja que l’objectiu és donar a conèixer un producte al futur consumidor, per tant, tenir-lo en compte és molt important per construir el missatge. La relació personal és la que correspon a les emissores dirigides a un públic específic i que no tracten temes íntimes; a diferència del caràcter social que s’associa amb aquells espais que marquen una major distància entre ambdues parts (l’emissora i l’oient) (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/28). En el cas d’aquest text, la relació és més personal que social, donat que el que es persegueix és tenir cert contacte amb l’oient i fer-se més proper. Mitjançant la utilització de la segona persona del singular: Dins l’Enciclopèdia de National Geogràfic i la Vanguardia trobaràs tot el regne animal, es constata una relació d’igualtat amb l’oient.

Al mitjà que s’adequa més el text 1 és a la televisió, atès que si es tractés d’un anunci per a la ràdio hi hauria d’haver més descripció. És a dir, per a que l’oient pogués crear imatges mitjançant la veu de l’emissor i a partir dels elements que composen els missatges radiofònics (paraula, música, efectes, silenci). Per tant, és bàsic utilitzar un llenguatge descriptiu per crear aquestes missatges i en aquest cas és més aviat escàs.

TEXT 4

El text 4 és un text informatiu, però el que expressa no és un noticiari sinó més bé l’entradeta a un magazine matinal, tal com indica el text Bon dia són les vuit! La funció per tant és informar, tot i que implícitament també hi ha opinió, per exemple quan expressa Artur Mas hi carrega frontalment. El text informa o més aviat fa un repàs, sobre els esdeveniments més destacats del dia. Aleshores, es podria considerar un magazine radiofònic, per què és un programa informatiu que utilitza diferents gèneres radiofònics per a tractar i analitzar l’actualitat sense restriccions, per tant, es caracteritza per ser informatiu però amb un tractament més distès de la informació.
El text va dirigit a un públic general,és a dir, a persones adultes que viuen a l’àrea de cobertura de l’emissora (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/26), i que per tant, és part de l’audiència potencial de l’emissora. No és específic per que no va dirigit vers un únic sector de la societat.

La comunicació de caràcter social és associada amb espais que assenyalen una marcada distància entre el periodista i l’oient, aleshores, quan es tracta d’un text informatiu la relació amb el destinatari és totalment social. Però el text que estem analitzant no es tracta d’un estricte noticiari, sinó d’un magazine o programa matinal i el to més distès configura una relació més personal amb l’oient.

La ràdio seria el mitjà més adequat per aquest text, especialment per la seva microestructura. La sintaxi majoritàriament és composta per frases simples, juxtaposades i coordinades i el missatge és clar i entenedor. Tot i això, també podria adequar-se al mitjà televisiu, si es tracta d’un programa matinal de tertúlia o magazine.

TEXT 5

Aquest text s’ajusta més al format narratiu i escrit que no pas a l’oral (propi de la ràdio). És un híbrid entre informar i narrar la biografia d’un personatge molt conegut en el camp de la política i els moviments socials, per què narra uns esdeveniments amb un propòsit que va més enllà d’informar sobre la seva personalitat.

La informació és dirigida a un públic específic, per què, , el concepte de públic específic assenyala només una porció concreta de la població amb unes característiques sociodemogràfiques determinades i que habita a la zona coberta per l’emissora (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/ 26) . Per tant, en aquest text l’oient és un coneixedor de la història i s’interessa per aquesta temàtica, aleshores, ha de conèixer que va ser i significar la Revolució Russa i què va significar el comunisme.

El text intenta mantenir amb el destinatari una relació social, ja que el periodista narra uns fets, molt separat de l’oient o el telespectador i no hi ha una recerca d’interacció o mantindre una relació d’igualtat amb l’oient.

Pel que fa al mitjà més adequat per presentar-lo es proposa el mitjà escrit (ja sigui a mode de biografia, reportatge, memòria històrica...). Si s’adeqüés, és a dir, si utilitzés frases més simples i amb una estructura que s’apropés més a la lineal (subjecte, verb, complements) podria esdevenir un text per a ràdio.

TEXT 6

El sisè text és un text argumentatiu, atès que té com objectiu donar una opinió o persuadir sobre un tema i es valoren i es critiquen els successos, les coses, les accions, probables sobre el que ja ha passat. Segons Armand Balsebre (1994:91) denomina reflexió especulativa en detriment de la narració i descripció dels fets desenvolupats. La funció és també aleshores opinar sobre el que ha passat.

El públic a qui va dirigit és general, donat que es tracten fets d’actualitat que no requereixen uns coneixements específics.

La relació que s’estableix amb el destinatari pot romandre entre personal i social, ja que aporta plantejaments que poden donar peu a una interacció amb el destinatari. Una interacció que pot ser efectiva i ràpida si es tractés d’un text d’opinió d’un diari virtual.

El mitjà més apropiat per aquest text d’opinió és indiferent, és a dir, pot servir per ràdio, televisió o premsa. Els continguts estan ben organitzats per blocs; primer parla de la crisi provocada pel temporal de neu, de la incompetència de Catalunya per solucionar-lo i els efectes a la societat d’aquell temporal. Al segon paràgraf es centra amb els problemes de la companyia elèctrica Endesa i els problemes amb les seves infraestructures arreu de Catalunya. Per últim, fa una crítica al govern de Catalunya, per la seva poca actuació.