SOLUCIÓ QUARTA PREGUNTA

4) Les microestructures aplicades s’adeqüen a la percepció sonora? Justifiqueu la resposta.

La microestructura fa referència a l’estructura interna del text, és a dir, a que hi hagi una concordança entre les paraules que componen una frase i una coherent relació entre les diferents oracions que composen un mateix text. (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/51). Aleshores, la necessitat de construir textos redundants genera una recerca de diverses paraules que facin referència a la mateixa dada o idea. A més a més, en la redacció radiofònic és més eficaç establir unes relacions semàntiques directes entre les oracions que no pas mitjançant una conjunció.

Per a que un text s’adeqüi a la percepció sonora ha d’haver estat escrit per a ser escoltat. La majoria de frases que es troben en textos radiofònics són bimembres, és a dir, aquelles que estableixen una relació entre subjecte i predicat, (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/59); així com la majoria són enunciatives i fins i tot interrogatives. Amb el mateix objectiu de facilitar la comprensió i descodificació, és molt important ordenar els components de l’oració de manera lògica. L’estructura més aconsellable és, doncs la formada per un subjecte, un verb i uns complements – directe, indirecte, circumstancial- , (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/59).

TEXT 1

La microestructura d’aquest text publicitari no és del tot adequada per la seva percepció sonora, donat que no hi ha una bona descripció – és difícil crear imatges visuals amb el simple text – i la composició d’alguna frase no és correcta per al mitjà radiofònic. Per exemple, una alternativa podria ser:

El regne animal arriba a la Vanguardia amb National Geogràfic. La millor enciclopèdia del món et porta lleons, girafes, elefants... per a que tota la teva família conegui i estimi els animals. Com pots aconseguir els 21 volums i els 20 DVD amb les imatges més espectaculars? Molt fàcil: aquest diumenge 5 es fa la primera entrega per només 50 cèntims amb la Vanguardia. Gaudeix-la!

TEXT 4

En aquest text, la microestructura si que s’adequa a la percepció sonora, tot i que conté errors. És adequada ja que s’utilitzen majoritàriament frases simples i compostes (coordinades o juxtaposades) i combina frases curtes amb frases més llargues. No hi ha passives, la majoria són verbs en present o futur. No obstant, la redundància no és la correcta i la composició sintàctica tampoc, per tant, trobem diversos elements que causen que sigui un text amb dificultats per a ser locutat.

Per exemple al primer paràgraf: Avui s’acaben les classes a les escoles. Avui milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa, de manera que de seguida la previsió del temps que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de setmana, el del Diumenge de Rams.

En aquestes primes frases es repeteix el mot "avui", repercutint en l'estètica sonora de la locució. Normalment, les notícies o les entradetes no comencen amb un adverbi de temps, sinó amb una estructura lineal, perquè per tal de poder facilitar la descodificació és imprescindible ordenar els components de la frase de manera lògica. L’estructura més aconsellable és doncs la de subjecte, verb i complements (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/59). A més a més, enllaça dues frases que podrien anar separades i hi ha algun error sintàctic. Es cert que la redundància és un element fonamental que ha de formar part dels textos radiofònics, però en aquest cas no es necessari repetir el mot amb tanta immediatesa. Durant tot el noticiari utilitza expressions col·loquials (gent que belluga, per allò dels silencis, enfilat, el barril del petroli està tan car, Alonso ha fet tretzè), un aspecte que denota poca professionalitat. actualment la ràdio ha experimentat un canvi de tendència pel que fa al seu llenguatge, i ara s'utilitza un llenguatge més pròxim i familiar per tal de captar l'atenció de l'oient. Això pot provocar confondre la proximitat amb la vulgaritat.

També és al principi del text quan anuncia que es parlarà del temps, però en cap moment arriba la informació pertinent a aquest aspecte, i canvia radicalment de tema, un tipus d'error que també el comet quan parla sobre Carod Rovira. Un altre error relacionat amb l’el·lipsi d'elements la comet quan es refereix a l’exvicepresident d'economia Solves, quan no explicita quin tipus de vicepresidència està ostentant. En certs moments no utilitza connectors per poder enllaçar oracions del mateix tema o fins i tot per anunciar un nou espai (els esports). Comença la secció d’esports amb un altre titular en el qual només es sap que es parla d'un sorteig però no què es sorteja, ni es pot endevinar en cap cas que es tracta del sorteig de Champions. Una proposta per introduir aquesta nova secció podria ser: a continuació els esports, parlem d'esports, etcètera, per facilitar la comprensió a l'audiència. Està, per tant, parlant entre línies, i en el medi radiofònic la claredat és una de les característiques més importants, com ja s'ha explicat. Finalment, lliga el tema del sorteig amb la Fórmula 1 sense cap connector, de manera que tot plegat indueix a la confusió.

Una alternativa al primer paràgraf:

Les classes a les escoles s’acaben avui i milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa. Seguidament parlarem de la previsió del temps, molt important pels que pensen passar uns dies fora, i començarem per aquest proper Diumenge de Rams.

En el primer cas, s’han menjat verbs, part vertebral de la comunicació, que fan falta per a comprendre el que s’està dient, per exemple quan hi ha tanta gent que belluga.

TEXT 5

Aquest text no està preparat per a la locució, per tant, la seva microestructura no s’adequa a la percepció sonora. Per exemple, si la redacció fos més simple i més directa es podria aconseguir narrar una biografia de forma amena pel mitjà radiofònic.

Per exemple, les dues primeres frases del text són:

L’últim cop que el van veure viu va ser el 16 de juny del 1937. Andreu Nin tenia 45 anys.

Alternativa per a la locució, manté l’estructura lineal de subjecte, verb i complements i a més introdueix el personatge amb el càrrec.

Un dels personatges del marxisme revolucionari més importants d’Espanya, Andreu Nin, va morir amb 45 anys el 16 de juny de 1937.

TEXT 6

La microestructura d’aquest text és prou apropiada per la locució. La majoria de frases són coordinades o juxtaposades, es fa un considerable incís al referent, cosa que no fa perdre l’atenció. Els tres blocs comencem amb el subjecte, seguits del verb i dels complements, per tant, mantenint l’estructura lineal. No obstant, les frases haurien de ser més breus, d’entre 18-30 paraules, ja que les frases curtes afavoreixen el procés de descodificació, per què no agrupa masses dades. Al mateix temps beneficien la locució (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/62).