L’estudi present es basa en l’anàlisi de quatre textos, comprovant si aquests són adequats per al mitjà radiofònic o no, argumentant-ho a partir del manual Redacción y locución en los medios audiovisuales: la radio [HUERTAS, A. i PERONA, J.J. (1999)], i reelaborant els escrits en els casos pertinents. Primerament es presentaran els textos escollits per fer l’anàlisi, i després es passarà a la part pràctica. Finalment, trobarem un arxiu sonor, on s’exposen les conclusions del treball i algunes propostes de textos modificats.
[NOTA: La citació està anotada d’aquesta manera: (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/15), autors, any de publicació/pàgina.]
TEXT 1
Dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia trobaràs tot el regne animal. La millor obra del món per què tota la família aprengui a conèixer i a estimar els animals. 21 volums i 20 DVD amb les imatges més espectaculars. Primera entrega diumenge 5 per només 50 cèntims amb La Vanguardia.
TEXT 4
Bon dia són les vuit!
Avui s’acaben les classes a les escoles. Avui milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa, de manera que de seguida la previsió del temps que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de setmana, el del Diumenge de Rams.
A la política també hi ha gent que s’envà però no de vacances sinó a segones files de responsabilitat. Eduardo Zaplana al Partit Popular, Imma Mayol a Iniciativa. També hi ha gent que pensa quedar-se al seu càrrec com és el cas de Carod Rovira, de seguida explicarem tot plegat.
Mentrestant està creixent el debat entorn a una mesura de que va parlar el president Montilla abans d’ahir al Parlament. De la possibilitat de portar aigua del Segre a Barcelona, captada a la Cerdanya i passada per la galeria del túnel del Cadí. Hi ha oposició a la zona, alguns creuen que els treballs ja han començat, al menys han aparegut unes fites que marcarien el començament de l’obra civil. Artur Mas hi carrega frontalment, diu fins i tot que la manera en que estaria fent això el govern li recorda la dictadura per allò dels silencis. De manera que ens haurem de preguntar si el govern pensa fer-ho, si pot fer-ho. Hi ha alguns diaris aquest mati que diuen que això seria competència del govern central, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, concretament. Esperem que al llarg del matí el govern pugui aclarir exactament què és el que està passant o què és el que hi pensa fer.
Que tot està caríssim no cal que ens ho digui l’IPC però, es clar, és una referència imprescindible i ahir vàrem saber que des de fa un any els preus, de mitjana, s’han encarit un 4,4 per cent. Feia 12 anys que no s’havien enfilat tant. I el barril de petroli està tan car que el vicepresident Solbes ha reconegut que no pot frenar els preus.
Aquest migdia a partir de la una un sorteig. El Barça sabrà quin serà el seu rival a quarts de final de la lliga de campions. Ja s’han acabat els primers entrenaments de la Fórmula 1 a Austràlia, Hamilton ha dominat i Alonso ha fet tretzè. Són entrenaments lliures.
És divendres, (...) Aquestes són les notícies del matí.
TEXT 5
L’últim cop que el van veure viu va ser el 16 de juny del 1937. Andreu Nin tenia 45 anys. De ben jove havia renunciat a ser mestre al Vendrell, on va néixer, atret per les grans convulsions socials que vivia la Barcelona de començaments de segle. La Revolució Russa el va fascinar encara més i se’n va anar a Moscou per ser un dels líders del moviment obrer internacional. Però quan Nin va veure que la utopia marxista era traïda, va tornar als seus orígens. I fins a la Barcelona revoltada de la Guerra Civil van arribar els seus perseguidors. Per fer-li pagar cara la dissidència.
TEXT 6
Catalunya aspira a ser un país modern amb bones infraestructures, però n’hi ha prou que es declari una crisi, com el temporal de neu de dilluns passat, perquè la realitat es presenti amb tota la seva cruesa. I la realitat és que Catalunya no sap acarar els fets excepcionals, tot i que previsibles. No ho saben fer les empreses subministradores de serveis, però tampoc el govern. Ja han passat quatre dies des que es va declarar la crisi i encara no se sap quan es restablirà del tot el servei elèctric a les comarques gironines, capital inclosa. Ahir encara hi havia 30.000 abonats sense electricitat ni altres serveis bàsics. Però el pitjor és que una dona ha mort a causa de les emanacions d’un generador elèctric i que un centenar de persones s’han intoxicat per raons similars. Cada hivern es registren casos com aquests, però sembla evident que, amb servei elèctric, el més probables és que no s’haguessin produït, mort inclosa. Endesa no sap del cert quan es restablirà el servei, i no és segur que els milers de damnificats rebin mai cap compensació. Tant l’elèctrica com el govern al·leguen que la nevada va ser un fet excepcional. Com la ventada de gener del 2009 o la gran apagada barcelonina del 2008. Vivim en un país excepcional. ¿És normal que el pes de la neu doblegui les torres elèctriques com si fossin de mantega? Es podrà respondre que les torres complien la normativa i que amb la MAT aquest incident hauria passat inadvertit. Però la realitat és la que és. Les torres són dèbils i la MAT no existeix. L’obligació d’Endesa era preveure una situació de crisi i posar-hi remei. Encara que això impliqués una disminució dels beneficis anuals.
El govern tampoc ha fet els deures. Catalunya viu poques situacions excepcionals, però les viu. Hi hauria d’haver un pla d’emergència ben preparat, i no començar a actuar després de quatre dies, davant la certesa que el servei elèctric encara trigarà a restablir-se. Aquesta passivitat està acabant amb la paciència dels veïns, com ho demostren les queixes dels seus alcaldes. ¿Solucions? Pràctiques. Que no sigui una comissió parlamentària que només serveix per desgastar els polítics i fer sentir vergonya aliena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario