SOLUCIÓ PRIMERA PREGUNTA

1) Analitzeu la manera que les quatre redaccions intenten afavorir que la locució soni espontània / natural.

El medi radiofònic és un medi exclusivament sonor, i s’ha de tenir en compte que la comprensió del missatge es veu dificultada per remetre només a un únic sentit: l’oïda (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/15). És un medi unidireccional. Això comporta l’ús d’uns recursos imprescindibles a l’hora de redactar un text per poder confeccionar un missatge intel·ligible: claredat i senzillesa, recordant que allò escrit es subordina a allò oral. Per tant, hem d’entendre que el text es fa per ser parlat i escoltat, no llegit. Si això s’aconsegueix, el resultat és proximitat entre emisor-receptor. Els textos radiofònics han de ser atractius i comprensibles –tenint en compte que aquest últim terme no s’ha de confondre amb composicions superficials o vulgars–, transmitent d’aquesta manera naturalitat i espontaneïtat a l’hora d’ésser locutats. Per últim, quan s’elabora un text radiofònic s'ha de pensar en el receptor del missatge i redactar-lo en funció del tipus de públic (anomenat audiència o target), tenint en compte el tipus de relació que es vol establir amb l’oient. A continuació analitzarem quatre textos, pel que fa a com intenten afavorir que la locució soni espontània/natural.

TEXT 1

Aquest text crea un cert grau de proximitat entre el locutor i el públic gràcies a l’ús de la primera persona, i això fa que el missatge es torni més espontani i natural. A més, utilitza una “forma de dir” amb un llenguatge senzill i entenedor. Aquests aspectes ajuden a que el públic es familiaritzi amb el missatge.

TEXT 4

Segons un estudi realitzat per Jean Lagane (1997) a França, per facilitar la comprensió s’ha passat d’un registre elaborat i culte a un llenguatge familiar, i això ha influït en la pronunciació, la sintaxi i el lèxic (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/22). En el cas d’aquest text, el llenguatge utilitzat passa de ser familiar a ser col·loquial i quasi vulgar, ja que s’utilitzen expressions i recursos que no atenen a un perfil adient per a un missatge radiofònic, per exemple, “gent que belluga”. Es cert que es mostra espontaneïtat i naturalitat, però aquesta s’ha intentat afavorir d’una manera errònia, ja que s’ha dut a terme una composició superficial i ordinària en comptes d’elaborar un text raonable.

TEXT 5

Ens trobem vers un text de caire dramàtic, objectiu dels quals és entretenir (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/48). Aconsegueix mostrar naturalitat i establir una relació de proximitat amb el receptor ja que explica la història de manera entenedora i entretinguda, però a l’hora amb un llenguatge elaborat factor que permet no caure en la vulgaritat i ser llegible, tot i que, pot presentar dificultats a l’hora de la locució, l’oient pot perdre’s.

TEXT 6

Pel que fa a l’últim text, es presenta com una composició argumentativa, que combina elements informatius, formant un text híbrid. Podem afirmar que afavoreix que la locució es faci espontània ja que fa ús de frases interrogatives, element que pot captar l’atenció de l’oient –sovint utilitzat en textos publicitaris (Huertas, A. i Perona, J.J., 1999/49)– ja que permet a aquest participar de manera implícita en el debat o idea que planteja el missatge. A més a més, tracta un tema d’interès amb una opinió pròpia, de manera que el públic pot sentir-se identificat amb llurs arguments, o bé refutar-los i reflexionar per què. També afavoreix la naturalitat i comprensió pel que fa a l’ús de metàfores, per exemple, amb “El govern tampoc ha fet els deures”.